jueves, 17 de enero de 2013

Despedida.



Gener ja plenament ha terminat, ara toca posar colzes i treure els exàmens bé però abans voldria fer una entrada final que serveixi de cloenda per a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.

Primerament, dir que jo, tot i ser una dona jove, tenia una visió tradicional de l'escola on el mestre era un home o una dona que arribava a classe ens indicava quina pàgina del llibre calia obrir per seguir les seves explicacions i que explicava mentre tots romanien en silenci escoltant, i que a final de cada trimestre posava un exàmen on allò que sortia era el que deia el llibre de text, aquelles veritats absolutes que potser ni eren veritats però que ningú podia posar en dubte. Després de tants mesos de treball puc dir orgullosa que no es aquest tipus de mestra el que vull ser, que no vull allargar més la visió tradicional de l'escola, que vull que el canvi sigui una realitat i vull formar-ne part. Arribaré a escola i no obriré el llibre de text, de fet m'agradaria no portar-ne, plantejaré als meus alumnes un repte i els ajudaré a experimentar, a crear, a viure i a coneixer cadascú a la seva forma, cadascú al seu ritme i obviament no en silenci sinó amb la participació de tots ells oferint-me idees que els interesin i els motivin.
De la mateixa manera que mai m'havia aturat a pensar que la meva visió de l'escola no encaixava amb una educació del segle XXI, tampoc m'havia aturat a pensar en moltes altres coses que acceptava sense qüestionar-me si eren útils o no i gràcies a aquesta asignatura he obert els ulls i tinc més ganes de ser mestra que mai. Una altra d'aquestes coses era que creia que el meu treball seria més fàcil i que no tendria tantes responsabilitats però he aprés,entre moltes altres coses, que l'etapa de l'educació infantil és fonamental per als nens, que tenir un bon mestre en aquesta etapa que t'ajudi a desenvolupar-te de forma integral resaltant les teves habilitats i ajudant a solucionar les teves dificultats és essencial per al posterior desenvolupament de la personalitat del nen com bé es reflecteix a l'entrada sobrel'educació infantil, aquesta etapa es fonamental. Així doncs, he descobert que la meva responsabilitat és extrema ja que marcaré les seves vides d'una forma molt profunda i en les meves mans està fer-lo de forma possitiva o de forma negativa. Tot i que,això m'angoixa un poc també em fa entendre que hauré de ser molt professional en la meva feina diariament i em fa suposar que si ho faig bé els meus futurs alumnes seran grans persones en part gràcies a mi( mai s'ha d'oblidar que en l'educació les famílies també juguen un paper molt important) i això em farà sentir-me orgullosa de la meva feina i em farà pensar que el meu esforç ha valgut moltísim la pena.
Gràcies a na Gemma, els llibres que he llegit i les entrades dels diversos blocs que he estat visitant durant aquest semenestre, m'he adonat de la importància que tenim els mestres i també que els protagonistes sempre han de ser ells, els petits. Que hauré de fer molta més feina però que cal que els ajudi i els orienti en la creació del seu propi coneixement i no pas donar-li-ho fet perquè així l'aprenentatge no seria significatiu ni útil ,que és un dels principis per ensenyar competències dels que parl en entrades anteriors, i encara que m'hauria estalviat temps de feina aquest no hauria servit per a res.
Una altra cosa que he aprés ,i potser és d'allò que menys sabia, és com he d'ensenyar per competències, que métodes cal que utilitzi, com s'han de distribuir els espais i els temps i sobretot com s'ha d'avaluar. És l'avaluació, a la que també vaig dedicar una entrada, allò que més ha canviat els meus esquemes mentals, tota la vida angoixada per treure una nota alta i ara m'he adonat que una nota no diu res, que un nou o un deu no val res i que a més a més amaga moltes coses com tot això que fa bé l'alumne. Però tot i que el canvi va ser molt brusc,m'alegra haver pogut adonar-me a temps perquè així avaluaré als meus alumnes adequadament, valorant el procediment i no només el resultat i valorant també els meus mètodes ,no deixant als nens com als únics culpables del seu éxit o fracàs.

A més a més, he conegut eines que em seran molt útils tant per a la meva formació com a mestra que serà continua ,com per a oferir-les als meus alumnes ja que vivint en el segle de la tecnologia cal aprendre a fer un bon ús de les eines que aquesta ens ofereix. He utilitzat moltres eines de la web 2.0 ampliant el meu PLE que abans de començar amb l'assignatura era aquest:




I ara, quatre mesos després és així:



Finalment, donar les gràcies a na Gemma per haver-me obert els ulls, per enseyar-me que estava equivocada i haver-me ajudat així a saber que no vull fer en la meva futura docència allò que vaig vore durant la meva experiència.
Aquí us deixo el vídeo que na Núria, n'Andrea, na Celia i jo hem fet per a tancar l'assignatura:

martes, 15 de enero de 2013

Debate.


Quant de temps sense escriure al bloc! Aquí soc una vegada més però aquesta entrada serà una mica diferent..
Avui parlaré sobre el debat que hem estat treballant via twitter sota l'etiqueta de #dbateiv durant aquesta setmana i que avui hem culminat amb el debat presencial a la classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
El debat era sobre l'escola tradicional contra l'escola constructivista i en aquest totes hem prés dos rols: un a favor de l'escola tradicional i un altre a favor de l'escola constructivista.
M'ha semblat interesant i entretingut però el cert és que m'ha costat més del que jo creia defensar una cosa contrària totalment a allò que pens. I m'he adonat que allò que feia uns mesos trobava normal i aceptava ara ja no ho puc tolerar ni aceptar-ho, és a dir, que ja no tolero la vigència d'una escola tradicional en ple segle XXI, que soc conscient de que el sistema necessita un canvi i més que mai, vull forma-ne part. Això ho he notat quan tenia el rol defensor de l'escola tradicional ja que m'angoixava veure aquests tweets meus defensant coses com la necesitat de la disciplina per fer-se respectar, la memorització com a única eina d'aprenentatge.. i potser això ho pensava abans però després d'haver llegit tant, d'haver escoltat na Gemma.. ara sé que un mestre pot fer-se respectar sent professional i aconseguint el seu propósit que és ensenyar i educar als nens per formar-los com a persones completes i competents i que per conseguir això no serveix amb memoritzar que necesiten descobrir, investigar..crear el seu propi coneixement.
Quan defensava l'escola constructivista m'he trobat cómoda,segura i he trobat molts més arguments per defensar la meva postura. Durant aquest rol el tema que més m'ha fet tweetetjar ha set el de l'avaluació, un tema tant important com per a ser el motor de l'aprenentatge i que l'escola tradicional utilitza per sancionar i separar i no pas per orientar als nens sobre les seves habilitats i dificultats.A més a més no avalua l'aprenentatge ja que es basa en el resultat final i no en el progrés durant el procés.Tampoc no deuria centrar-se en l'alumne ja que moltes vegades el que falla és la metodologia del mestre i ell també haura d'autoavaluar-se En aquest punt, us aferro una foto dels meus tweets sobre aquest tema:







Uns altres tema molt polémic que ha donat peu a moltes opinions ha set el de el llibre de text com a únic recurs que només serveix per aconseguir la memorització dels alumnes i no l'activació del seu raonament, la importància de l'educació infantil de la que vaig parlar a la darrera entrada del bloc i que alguns criticaven fent referència a la seva funció tradicional només de custódia però aquesta etapa és fonamental per a l'aprenentatge dels nens i per a la seva formació com a persones, i molts altres subtemes que s'han generat a mesura que avançava el debat.
Mai havia fet un debat i molt menys ho havia fet via twitter, de fet utilitzava aquesta eina com a red social per comunicar-me amb els meus amics però he aprés que té molts d'usos i moltes possibilitats aplicades a l'àmbit de l'educació i ara que les he conegut segurament en faré ús d'elles. És una activitat molt interessant per tal d'adonar-se que no tots estaran a favor de la nostra visió de l'educació i que haurem de lliurar amb molts pares acostumats a un sistema tradicional que qüestionaran el nostre treball però nosaltres, com a professionals, haurem de poder argumentar perquè la nostra és millor per als seus fills i tractar de convercer-los.
A més a més la preparació prèvia utilitzant eines de la web 2.0 com és twitter ens ha ajudat a pensar arguments a favor i en contra per tal de fer un debat més fluït i més ric durant la sessió d'avui tot i que és molt més fàcil exposar la teva opinió per escrit que no parlant davant la resta de companyes. Encara que això ens ha set molt útil perquè com ja he dit abans durant la nostra carrera tindrem que argumentar el perquè de la nostra metodologia i ho haurem de fer davant dels pares i no via internet.